Back Bronsruiter Afrikaans الفارس البرونزي Arabic فارس برونزى ARZ Bürünc atlı (heykəl) Azerbaijani Медны коннік Byelorussian Měděný jezdec (socha) Czech Пăхăр юланут CV Der eherne Reiter German Χάλκινος Καβαλάρης Greek Bronze Horseman English
Медный всадник (rus)  | ||||
|---|---|---|---|---|
.jpg) | ||||
| Tipus | escultura monumental | |||
| Creador | Étienne-Maurice Falconet | |||
| Creació | 1768 | |||
| Gènere | escultura eqüestre i art públic | |||
| Moviment | rococó | |||
| Material | bronze | |||
| Mida | 10,4 ( ) m | |||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Sant Petersburg (Rússia) | |||
| Localització | Senate Square (en)  | |||
| ||||
El Cavaller de bronze (rus: Медный всадник) és una estàtua eqüestre de Pere el Gran situada a Sant Petersburg, Rússia. Va ser encarregada per Caterina la Gran, va ser creada per l'escultor francès Étienne Maurice Falconet. El nom de Cavaller de bronze prové d'un poema amb el mateix títol escrit per Aleksander Pushkin l'any 1833. Actualment aquesta estàtua és el símbol de Sant Petersburg.
El pedestal de l'estàtua és una enorme Pedra de Tro i es considera que és la pedra més grossa moguda per humans.[1] En principi aquesta pedra pesava 1.500 tones i va quedar en 1.250 tones quan es va posar al seu lloc actual.
Aquesta estàtua es troba a la Plaça del Senat de Sant Petersburg, anteriorment dita Plaça dels desembristes. Caterina la Gran, una princesa alemanya casada amb un Romanof, volia quedar connectada amb Pere el Gran davant dels ulls del poble.[2] Ella va ordenar que es construís l'estàtua i va fer posar la inscripció en llatí Petro Primo Catharina Secunda MDCCLXXXII i en rus Петру перьвому Екатерина вторая, лѣта 1782 que signifiquen 'Caterina la Segona a Pere el Primer, 1782'.
Per a fondre l'estàtua de bronze, que va haver de fer-se (1775) en dues vegades a causa d'un accident en el primer intent, van caldre 12 anys.
Denis Diderot va suggerir a Caterina que fos Étienne Maurice Falconet qui s'encarregués de fer l'estàtua.
- ↑ Adam 1977, p. 42−45
- ↑ «St. Petersburg in Architecture: The Bronze Horseman». University of Michigan Taubman College of Architecture + Urban Planning, 2003. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2008. [Consulta: 22 abril 2007].